Lliçons de fe i humilitat segons Jesús

Aquest mes, a Friday’s, hem començat "Maravella", una nova sèrie dissenyada per obrir els nostres cors i ments a la simplicitat i la puresa de la fe infantil. Crec que aquest tema, malauradament, és cada vegada més pertinent en un món que pressiona per una maduresa prematura.

Arribem a una edat on l'educació s'accelera, els patis es redueixen i les disciplines acadèmiques es complexifiquen cada dia més. Davant aquest panorama, "Maravella" es presenta com una glopada d'aire fresc, evocant aquells dies en què ser nen significava llibertat i imaginació, i la major tasca era aprendre a través del joc.

Penso que és profundament inspirador com Jesús, amb la seva eterna saviesa, escollia els nens com a paradigma de la fe autèntica. Ens parla d'una fe no complicada per dogmes ni doctrines; una fe pura, desprovista de prejudicis i oberta a infinites possibilitats - una fe que, en essència, pot obrir les portes als miracles.

Durant aquesta sèrie, a Friday’s, explorarem per què preservar aquest tipus de fe és essencial per als nostres cors. Com podem incorporar la simplicitat i la sinceritat infantils en la nostra vida espiritual i quotidiana? Com podem permetre que aquesta fe pura orienti cada una de les nostres decisions?

En aquest article, farem una incursió en aquest fascinant tema.

La nostàlgia de ser nen

Recordo amb tendresa aquells dies daurats de la nostra infantesa, quan l'única preocupació era el joc i la descoberta. Com a nens, i això ho veig molt amb la meva filla petita, vivíem en un estat de meravella constant, on cada pedra amagava un insecte fascinant i cada nova cara era un amic potencial. Les nostres emocions eren pures i intensament viscudes, les alegries simples i els somnis, llunyans però a la vegada tan propers.

Avançant cap a la joventut, encara que mantenim molts dels mateixos anhels, el món comença a semblar diferent. Les responsabilitats s'acumulen a mesura que transitem de la infantesa cap a la joventut adulta. Les pressions per definir qui som i què volem ser poden ofegar la innocència de la nostra mirada infantil. Els jocs es converteixen en estratègies per al futur, i les rialles lliures donen pas a la serietat dels plans i els objectius.

És en aquesta transició on sovint perdem la capacitat de meravellar-nos sense restriccions. La societat ens dicta que és hora de deixar de banda les 'infantilitats' i preparar-nos per al 'món real'. Però és precisament aquí on l'ensenyament de Jesús adquireix una ressonància especial, animant-nos a no perdre aquell esperit de fascinació i d'obertura total que ens caracteritzava com a infants.

En el record de la nostra infantesa, trobem un tresor de lliçons sobre com viure. La capacitat de jugar sense por a l'error, d'aprendre amb curiositat en lloc de forçar l'assoliment, i d'estimar amb un cor obert sense pors, són qualitats que com a joves adult has de recuperar i preservar.

Cal buscar reavivar aquesta nostàlgia no com una fuga, sinó com un recordatori de les virtuts que no hauríem d'abandonar mai. Mentre construïm la nostra identitat i el nostre lloc en el món, crec que és fonamental recordar la pura joia de viure que teníem com a nens, i deixar que aquesta joia ens guiï.

Jesús i els nens

En el cor del missatge de Jesús trobem una veritat que no deixa de sorprendre: el regne del cel pertany als que s'assemblen més als nens. Jesús, amb el seu estil caracteristicament disruptiu, capgirava l'ordre establert i desafiava els adults a mirar cap als nens per aprendre sobre la fe. Però, per què els nens? La resposta está en la seva capacitat innata de meravellar-se, de confiar i d'estimar sense prejudicis ni reserves.

Mateu 18:1-4 ens presenta un moment revelador. Els deixebles, preocupats per les jerarquies i el prestigi, pregunten a Jesús qui és el més gran en el regne dels cels. La seva resposta és tan inesperada com radical: crida a un infant i el posa enmig d'ells. Amb aquest gest, Jesús no només eleva els nens, tradicionalment vistos com a insignificants en la societat, sinó que també estableix un nou estàndard per a la grandesa espiritual: la humilitat i la simplicitat.

El pas bíblic ens desafía a adoptar una perspectiva diferent sobre el valor i la importància. A menys que "canviem i ens fem com els infants", no podem accedir al regne dels cels. Aquest ‘fer-se' implica un retorn a una forma de ser més essencial, una predisposició a deixar de costat els prejudicis adults i les complicacions que sovint impregnen la pràctica de la nostra fe.

Per als creients, aquestes paraules no són simplement una metàfora; són una crida a la transformació. Adoptar una 'fe infantil' és acceptar el misteri i l'amor de Déu amb la mateixa naturalitat amb què un nen s'abraça a la vida: sense càlculs, sense orgull i sense pretensions. És un reconeixement de la nostra pròpia petitesa davant la immensitat de Déu, i una disposició a aprendre i créixer segons el seu desig per a nosaltres.

En un món ple de cinisme i escepticisme, Jesús ens ofereix els nens com a exemples vius de la capacitat de viure amb esperança i entusiasme. Per tant, la invitació és clara: per viure una fe plena i autèntica, hem de recuperar l'essència pura i confiada del cor infantil.

La innocència perduda

Hi ha un moment en la vida de gairebé tots en què els superherois passen de ser figures titàniques a simples personatges de ficció. Aquest trànsit de la infància a l'adultesa sovint coincideix amb la pèrdua de la nostra capacitat per a l'admiració ingènua. A mesura que creixem, la realitat imposa les seves exigències, i lentament deixem de costat les capes imaginàries i les identitats secretes. Aquest moment simbolitza una etapa més profunda de transició: l'abandonament de la innocència i l'acceptació dels pesos de la responsabilitat i la 'normalitat'.

Però aquesta pèrdua va més enllà de deixar de jugar a superherois; representa una distància creixent de les qualitats que Jesús va ressaltar com essencials per a la vida espiritual: la imaginació, la simplicitat i l'habilitat d'acollir el món amb meravella i joia. En la mateixa manera que un infant pot veure un heroi en la figura d'un superheroi, nosaltres estem cridats a veure la grandesa en les petites coses, a reconèixer la mà de Déu en els detalls diaris de la vida.

La imaginació, un atribut tan ric en la infància, és la mateixa força que pot renovar la nostra fe, permetent-nos veure més enllà del visible i creure en l’impossible. La simplicitat, lluny de ser naïvetat, pot ser una poderosa postura davant la vida, on el cor es manté obert i lliure de les complicacions que ens afecten com a adults.

Mentre avancem cap a la maduresa, mantenir aquestes qualitats infantils esdevé un acte de resistència espiritual. Es tracta de recordar que en el cor d'un infant hi ha una comprensió profunda del regne de Déu, una comprensió que és lliure de les limitacions del càlcul i la cautela. Recuperar aquesta innocència perduda és essencial per apropar-nos a Déu amb la mateixa confiança i obertura amb què un infant s'apropa a la vida.

En un món que sovint valora l'eficiència sobre l'essència, i la practicitat sobre la possibilitat, Jesús ens convida a un camí diferent: a valorar i mantenir la nostra capacitat per meravellar-nos, per somiar i per viure amb un esperit genuí i pur.

Què implica "fer-se com nens"?

La invitació de Jesús a "convertir-se i fer-se com nens" ressona com un eco a través dels segles, plantejant una qüestió tan simple com profundament complexa. Aquesta expressió pot semblar enigmàtica en el seu primer enfrontament, però en essència, Jesús no està incitant a l'infantilitat, sinó a una qualitat molt més substancial: la humilitat.

La humilitat dels nens no és la debilitat, sinó una obertura sense reserves. Un infant no fingeix tenir totes les respostes; se sent còmode en la seva inescapable dependència dels altres. En el regne dels adults, sovint mesurem el nostre valor per la nostra autosuficiència. Ens sentim orgullosos de no necessitar ajuda, de poder 'fer-ho tot' sols. La societat ens premia per aquesta autodependència, fomentant una cultura de l'individualisme que contrasta agudament amb l'ensenyament de Jesús.

"Fer-se com nens" implica un canvi radical en la perspectiva. Significa reconèixer la nostra necessitat intrínseca dels altres i de Déu. A nivell social, ens desafia a viure en comunitat, a dependre mútuament els uns dels altres, a confiar i compartir, a viure sense la pretensió de control total. A nivell espiritual, ens convida a reconèixer la nostra insuficiència davant la grandesa de Déu, a rebre la seva gràcia no com un premi merescut, sinó com un regal lliurement donat.

Aquesta transformació exigeix que deixem de costat l'orgull que ens fa creure que som els constructors absoluts del nostre destí. En canvi, se'ns demana que abracem una posició de vulnerabilitat, reconeixent que som éssers limitats i que la nostra major força pot venir de la nostra disposició a ser 'petits' davant Déu.

En una època on ser gran sovint significa ser poderós i influent, "fer-se com nens" pot semblar un pas enrere. No obstant això, Jesús ens assenyala que és un pas endavant en la nostra caminada espiritual. Requereix de nosaltres una màxima sinceritat i un retorn als valors fonamentals que promouen la comunió i la solidaritat sobre l'ambició i la competència.

Per tant, "fer-se com nens" és una revolució de l'interior cap a l'exterior, una metamorfosi de l'esperit que ens permet acostar-nos a Déu i als altres amb un cor més net i autèntic.

La visió del món vs. la visió de Jesús

En una confrontació entre les metes del món i els valors promoguts per Jesús, trobem dos camins diametralment oposats. La visió del món sovint se centra en l'assoliment de l'èxit personal, el poder i la acumulació de riqueses materials. Aquesta visió promou una escalada constant cap a l'auto-millora, on la grandesa es mesura en termes de domini i control sobre les circumstàncies de la vida i sobre els altres.

Contrastant aquest enfocament, la visió de Jesús és una de dependència total en Déu i una recerca de l'humilitat com a força. La grandesa, segons Jesús, no resideix en l'adquisició de poder o riqueses, sinó en la capacitat d'assumir una postura humil i de servei, mirant als altres per damunt d'un mateix.

Les narratives del Nou Testament estan plenes d'aquests contrastos, però potser cap tan eloqüent com l'episodi de l'home ric (Marc 10:17-31). Aquesta història relata la trobada d'un home que semblava tenir-ho tot: riquesa, observància religiosa i una cerca de la vida eterna. Però quan Jesús el desafia a vendre totes les seves possessions i donar-les als pobres, l'home se'n va trist, incapaç de renunciar al seu estatus i seguretat material. Aquí Jesús mostra que el regne de Déu no es pot comprar amb riqueses terrenals, ni es pot guanyar amb obres; es tracta d'un regal que requereix una entrega total i una dependència absoluta en la providència de Déu.

Jesús anava més enllà de la simple crítica a la riquesa; qüestionava tot un sistema de valors que posava el 'jo' al centre. En el seu lloc, proposava una visió del món en la qual el 'nosaltres' i el 'Ell' formessin el nucli de l'existència humana. Els valors del regne de Déu, com la humilitat, la generositat i l'amor desinteressat, són els que veritablement enriqueixen l'ànima i creen comunitat.

La lliçó de l'home ric serveix com una metàfora penetrant per a tots nosaltres: les coses que valorem i les metes que perseguim revelen on està el nostre cor. La visió de Jesús ens crida a revalorar la nostra escala de valors, a buscar la riquesa en les relacions i experiències que compartim, i a confiar en Déu per a les nostres necessitats més profundes.

Conclusió

Al llarg d'aquest article, hem explorat la invitació de Jesús a "fer-se com nens" i adoptar una vida de humilitat i dependència en Déu, un viatge que ens ha portat a comprendre la simplicitat i la sinceritat de l'esperit infantil des de múltiples perspectives.

Hem recordat els dies de la nostra infància, una època caracteritzada per la simplicitat i una capacitat pura de gaudir de la vida, evocant com era ser nen i com aquesta experiència contrasta amb la complexitat de les nostres vides com a adults. Jesús va posar els nens com a exemples de la fe ideal - oberta, confiada i sense complicacions, una lliçó que ressalta la importància de mantenir aquesta innocència i confiança en la nostra vida espiritual.

Reflexionant sobre la transició de seguir superherois a acceptar responsabilitats més grans, hem vist com això simbolitza la pèrdua de la innocència i la imaginació, una fase que tots experimentem però que no necessàriament ha de significar una pèrdua completa de la nostra capacitat de meravella.

La discussió sobre "fer-se com nens" ens ha mostra la importància de la humilitat i la dependència de Déu, suggerint que aquestes qualitats són essencials per a una vida plena i autèntica. A més, hem contrastat la visió del món de l'èxit amb els ensenyaments de Jesús, identificant com els valors promoguts pel fill de Déu poden conduir a una existència més rica i satisfactòria.

Espero que aquest article t’hagi servit com a inspiració a buscar una renovació espiritual i a redescubrir la joia i la simplicitat de la fe infantil, recordant sempre que, a vegades, les veritats més profundes són guardades en els cors dels més petits entre nosaltres.

Després de llegir sobre la importància de la fe infantil i la humilitat, com pots aplicar aquestes ensenyances a les teves interaccions diàries i els teus desafiaments personals?